Els analistes polítics sabem que les reflexions més agudes i més serenes es solen fer quan s’ajunten més de 80.000 persones. És per això que els camps de futbol han esdevingut la tribuna (molt per sobre del Parlament) on el poble s’expressa democràticament.

En aquesta àgora s’han desenvolupat idees bàsiques identitàries. Moltes d’aquestes idees són relacionades amb Mourinho o Pepe i formen part d’un corpus teòric inqüestionable. És també el lloc on es canta l’himne del Barça (un himne molt més enèrgic i optimista que Els Segadors) i bla, bla, bla…

En fi. Que em sembla bé que es barregi política i esport, o Barça i Catalunya, o Messi i Carles III.

Molt pitjor seria barrejar política i teatre.

Tanmateix hi ha un meteorit allà, al cinturó d’asteroides entre Mart i Júpiter, que ja fa segles que ha fet un imperceptible canvi d’òrbita que, tard o d’hora, el portarà inexorablement a xocar amb la Terra i acabar amb l’espècie humana.