Archivo de la etiqueta: Mallorca

Jaume I, lo Conquistaor

by
4 comentarios

Sé que la Història és un bé de domini públic (Open source, de vegades) i que tots n’estam al corrent, però em permetran ser plasta i recordar-la un cop més, per si hi hagués qualque despistat.

Al segle XIII va viure un rei conegut per Jaume I. Va néixer a Orpesa de Mar. Per aquella època les Corts de la Corona Valenciana d’Aragó eren a València D.F. Allà, en Jaume I va decidir estendre els dominis de la Corona a ultramar i al nord. Per això va organitzar dues campanyes bèl·liques: una a Mallorca i una altra a Barcelona. Va reeixir en totes dues. Al principi tant els balears com els catalans van ser reacis als nous amos, però amb el temps i, amb una política d’assentaments semblants als de Gaza i Cisjordània, el valencià es va imposar arreu.

Tot va anar com una seda fins que els catalans i els mallorquins van començar a oblidar qui els havia conquerit, qui els havia lliurat dels sarraïns. Va ser el principi de la divisió de la Corona Valenciana d’Aragó. Els catalans, recelosos, van anar introduint paraules autòctones, girs gramaticals i expressions al seu valencià del Principat. Els balears no volien ser menys i van demostrar el seu caràcter aïllat conservant expressions i accents del Valencià que en altres indrets ja eren obsoletes. Tant uns com els altres van voler demostrar la seva independència cultural rebatejant llurs llengües amb el nom de català i mallorquí (o baleá) tot i que no deixava de ser valencià.

Per tots és conegut el que ha passat fins els nostres dies. Interessos polítics, desconfiances o, simplement, la ignorància d’un passat comú, ha fet que es reafirmi aquesta desunió lingüística. Valencià, català o mallorquí, es digui com es digui, els filòlegs, els experts ens recorden que tots parlem una llengua comú: el valencià. Una llengua que fa 700 anys ens va portar aquell jove rei d’Orpesa de Mar.

Categoría: Textos. Etiquetas: , , , , , , , ,

Tornado modest!

by

Ja sé que pot resultar frívol parlar de tornados a la babalà, ara que l’huracà Ivan està arrasant a Amèrica, com ho van fer al seu moment Hombres G, però un tornado, un cap de fibló, ha passat pel port de Valldemossa (Mallorca). Sí. Potser aquest tornado ha estat modestíssim comparat amb un huracà F5, però, carai!, mola un mall.

Per televisió he vist imatges dels estralls que ha causat. Tots materials. No ha provocat víctimes humanes. He observat amb deteniment un cop i un altre aquestes imatges d’arbres caiguts, barques foradades i altres coses. I de cap manera vull insinuar que tot és un muntatge però ja sabem com som els mallorquins. No hauria costat res que uns quants veïnats s’haguessin conxavat per sortir de nit a destruir a cops de pal quatre coses, a arrabassar un parell de pins o a foradar la barca d’aquell alemany cabró que cau malament a tothom.

Avui tothom té càmera de vídeo. Tothom és periodista potencial. Malgrat això no he vist cap imatge del tornado en acció. Només els efectes. Destrucció modesta. Bombers tallant troncs amb serres mecàniques.

Ara que els tornados estan de moda ningú no gosarà aixecar la veu i dir «tot és un muntatge de quatre ressentits». La correcció política se’ls llençaria al damunt i els fagocitaria. Ningú no els donaria ni el benefici del dubte. Una acció tan rebuscada és inconcebible. Per això es tractaria del crim perfecte.

Hi ha un detall que em molesta: el tornado no ha estat ni tan sols batejat. No és un huracà, ja ho sé. Els huracans sí es bategen. No és que demani un nom en anglès, però tot i ser un tornado modest crec que mereix un nom. Modest, òbviament: Paco, Nacho, Dani, Tòfol.

Moraleha: Aprofita un bon incendi forestal per cremar la llar del teu veïnat filldeputa.

Categoría: Textos. Etiquetas: , ,

Entrevista a Guillermo de Moncada

by

A bordo de una de las naves que nos llevan a conquistar Mayurqa [Mallorca] hallamos al Infante Guillermo de Moncada quien, junto a su hermano, morirá en combate en Santa Ponsa. Obviamente este dato debe de serle escondido ya que, de otra forma, podría alterar los acontecimientos históricos.
 
SR. PERELLÓ: ¿Qué os ha impulsado a embarcaros?
GUILLERMO DE MONCADA: La fe en Nuestro Señor, el deseo de llevar fertilidad a tierras moriscas y el ansia de descuartizar moros y conocer a sus mujeres.
S.P.: ¿Sabéis ya que os matarán nada más desembarcar en la isla?
G.M.: ¿Cómo decís?
S.P.: Ejem… Eh… Mmmmmm… ¡Mirad, un gavilán o paloma!
G.M.: Tenéis nariz de moro. ¿No seréis acaso sarraceno?
S.P.: No, válgame Dios.
G.M.: Y tenéis ojos pequeños de judío. Me vienen ganas de atravesaros con mi espada.
S.P.: Me cohibís, señor de Moncada.
G.M.: ¿Qué es eso que lleváis en la cintura?
S.P.: Una riñonera. Es práctica.
G.M.: Consideradla perdida. Me la quedo.
S.P.: Con mucho gusto.
 
——–
 
La anécdota

 

Durante la travesía de Salou a Mallorca muchos soldados catalanes comentaban que el ambiente a bordo era bueno.

Categoría: Lo Ave-struch · Textos. Etiquetas: ,

Crònica del Rei Jaume I rumb a la conquesta de Mallorca

by

Partírem de port ab tropecentes naus e Nos comandàvem la nau principal ont havien colgat lo bell tapís de mestre en Gregori Muñós lo qual representa Nostra Mare de Déu e lo eslògan «Jo condueixo, Ella em guia». E érem a gran distància de Salou que haguérem de recular per lo motiu que Nos mos havíem descuidat lo timonel a port e hagué cruixir de dents e fou gran desgràcia car dúiem la nau sense timonel. E un pic foren resoltes estes pesquises tornàrem a encomanar-mos a Nostra Senyora e posàrem velam cap a Mallorca e érem trobats ont Nostre Senyor va perdre lo calçat que lo timonel caigué de genolls ab llàgrimes a los ulls e digué que era precís de tornar a port puix s’era descuidat lo capell e era lo capell de la sort e Nos diguérem que no ab fermesa però lo timonel era desconsolat e Nos lo vem calmar ab dues ioies a lo cap e fórem acabats ab tanta tonteria e xaladura e galimaties que no feia més que destorbar-mos.

-Lo Rei Jacme. Llibre dels Feyts, Barcelona, Xueta publishers & co., 1289.

Categoría: Lo Ave-struch · Textos. Etiquetas: , ,