Hi ha una llegenda que diu que els ocells dodo de l’illa Maurici, quan sentien un tret d’escopeta, com que no havien tingut mai contacte amb humans, s’hi acostaven encuriosits. Per això eren extremadament fàcils de caçar: més trets, més dodos morts. Però, sobretot, els humans també hi van introduir fauna invasora i van destruir gran part dels boscos on vivien, i els pobres dodos es van extingir estrepitosament.
Això és tot el que he de dir sobre el federalisme.
Els analistes polítics sabem que les reflexions més agudes i més serenes es solen fer quan s’ajunten més de 80.000 persones. És per això que els camps de futbol han esdevingut la tribuna (molt per sobre del Parlament) on el poble s’expressa democràticament.
En aquesta àgora s’han desenvolupat idees bàsiques identitàries. Moltes d’aquestes idees són relacionades amb Mourinho o Pepe i formen part d’un corpus teòric inqüestionable. És també el lloc on es canta l’himne del Barça (un himne molt més enèrgic i optimista que Els Segadors) i bla, bla, bla…
En fi. Que em sembla bé que es barregi política i esport, o Barça i Catalunya, o Messi i Carles III.
Molt pitjor seria barrejar política i teatre.
Tanmateix hi ha un meteorit allà, al cinturó d’asteroides entre Mart i Júpiter, que ja fa segles que ha fet un imperceptible canvi d’òrbita que, tard o d’hora, el portarà inexorablement a xocar amb la Terra i acabar amb l’espècie humana.