Els que ens dediquem a l’anàlisi política comencem a detectar una tímida tensió entre el govern català i el govern espanyol. És molt possible que tot això sigui només una baralla d’enamorats i que tot s’arregli quan, d’aquí a dos o tres mesos, s’acabi la crisi econòmica. Però seria molt greu que aquesta tensió arribés a les capes més vulnerables i ignorants de la societat, és a dir: la ciutadania.

Les diferents nacions de la nació espanyola ja fa anys que es van regalar una preciosa Constitució. Alguns no la vam votar; no per manca de ganes sinó per manca de maduresa ideològica. Jo tenia cinc anys, aleshores, i les meves conviccions democràtiques, tot i que sòlides, eren confuses. Abans de la pubertat tots hem flirtejat amb el marxisme o l’anarcosindicalisme, però gràcies a l’escolarització madures i abandones les extravagàncies.

Sé que a vostè, estimat lector, li importen un rave els meus motius per no votar la Constitució al seu moment. En qualsevol cas: és molt inquietant que el jovent català perdi els valors constitucionals. Potser caldria que a les escoles fos obligatori llegir-la. Les dues hores mensuals de matemàtiques podrien transformar-se en quelcom més productiu: estudiar la Constitució. No caldria tocar assignatures troncals com Biodansa o Paper Maixé. Els infants aprendrien els valors universals i, de passada, aprendrien a gaudir del lirisme de la Carta Magna: «I fou dit: Jo et faig digne de portar la Meva bandera per guiar el Meu poble fins la Terra Promesa. Que la Meva ira caigui sobre els teus fills i els fills dels teus fills i damunt tota la teva estirp si deixes que la profanin les mans de les alimanyes.» (Art. 3.1)

Espero que el govern català actuï amb responsabilitat i faci cas d’aquest consell. President Mas: la pilota és a la seva taulada.