La canción del verano

El sol brilla, el sol brilla
en la provincia de Sevilla.
Menuda temperatura
tienen en Extremadura.
Qué solana, qué solana
en la comunidad murciana.
Qué inclemencia, qué inclemencia
el sol que hace en Valencia.
Ya te digo, ya te digo
el bochorno que hace en Vigo.
Vaya vaya, vaya vaya,
qué calor hace en Vizcaya.
Y en Santiago de Compostela
Vaya tela, vaya tela.
Es de miedo, es de miedo
el calor que hace en Oviedo.
Es sofocante, es sofocante
el calor en Alicante.
Y Granada, y Granada
está bastante achicharrada.
Es atroz, es atroz
el calor en Badajoz.
Y Gibraltar, Gibraltar,
Gibraltar español.

I quan mires les estrelles

I quan mires les estrelles
i t’agafo de la mà
penso coses però no parlo
és difícil d’explicar

 

només espero que m’entenguis
i és que vull deixar-t’ho clar
et diré tot el que sé
sobre astrofísica nuclear

 

si agafessis prou hidrogen,
gràcies a la gravetat,
tots els àtoms xocarien
a una gran velocitat

 

i el gas s’expandiria
només podria ser frenat
per la força contrària
de la mateixa gravetat

 

l’hidrogen és molt simple
l’element més abundant
un neutró i un electró
és simple i elegant

 

i és possible aconseguir
que sotmesos a pressió
dos àtoms es fusionin
fruit d’una gran col·lisió

 

els hidrogens formen heli
dos neutrons, dos electrons,
i moltíssima energia
en forma de radiacions

 

alfa, beta i també gamma
i fotons de llum visible
que tenen propietats,
tot i que sembla impossible,

 

de partícula, oh yeah,
i també d’ona, oh, oh.
Louis de Broglie, oh, oh,
quin puto crack, oh yeah!

Biel Perelló