Un homo sapiens
se grata es cap
collint conills
i en una el·lipsi excepcional
som homo sapiens a sa ràdio
discutint
es nou conveni patronal

I s’Arxiduc Lluís Salvador
cercant estels a sota terra
i quanta, quanta, quanta guerra

quin desbarat, tots aquests morts

Duc s’Arxiduc a Formentor
seu tot solet davall d’un pi
i un poc poruc
s’hi fa un selfie acollonant

I ara un poeta
amb sa llibreta
va deixonant tot lo que troba
i diu que estima móns ingràvids i gentils
com bimbolles de sabó

és molt pesat

I un matemàtic alemany
molt animat
du calçons curts i una casaca
ornamental de colorins
de domador o d’elefants o de dofins
que quan van gats
jauen plegats ben apretats dalt sa figuera

Me sap molt greu, diu es senyor, perquè a s’hotel
ja no mos queda ni una trista habitació
per fumadors

I duc s’agenda
aferrada pels calçons
però els amics
m’hi van caient

quin desbarat
quin maldecap professional
quina tristor

Tots es poetes
van a cavall
amunt i avall
menjant baladres

quins animals

i per mor d’ells
no llegiré
Incerta glòria

són escòria

quin desbarat