M’he adonat que estava trist, que no tenia cap ganes d’escriure coses divertides sobre deficients. M’he sentit trist perquè em sento sol.
M’he sentit trist perquè fa dies que no veig la meva senyora, principalment perquè tinc molta feina i, en part, perquè vam tenir una discusió monumental.
M’he sentit trist perquè l’altre dia em van donar una notícia francament desagradable sobre una persona que estimo.
I per això m’ha fet pena veure un paio pàl·lid i en calçotets, amb el cigarret a la boca, maleint interiorment el món i sa puta mare.
El paio segut davant l’ordinador ha vist un comentari al seu blog:
«Senyor Perelló, per llegir coses culturals ja tenim altres blogs. A vostè el volem tal com és. No fa falta que aparenti el que no és».
Llavors m’he acostat al paio en calçotets. En veure’m s’ha espantat. Li he dit: «No aparentis el que no ets» i ell, no gaire inspirat, m’ha preguntat: «I què sóc?». Li he passat la mà pel cabell i tots dos ens hem sentit francament violents.
Vesti la giubba e la faccia infarina.
La gente paga e rider vuole qua.
E se Arlecchin t’invola Colombina,
ridi, Pagliaccio… e ognun applaudirà!
Tramuta in lazzi lo spasmo ed il pianto;
in una smorfia il singhiozzo e’l dolor…
Ridi, Pagliaccio, sul tuo amore in franto!
Ridi del duol t’avvelena il cor!
Va, Perelló, no se mos pose tan trist. Sempre podria ser pitjor, valga’m Déu! Ni que fos guionista de la tele, home! Escolte este d’ací i «sursume caurdâ»:
Trobador de rovellons
No es queixi tant, Perelló, nenaza, i publiqui d’una foutude vegada aquest post amb fotografies de subnormals.
Senyor Perelló, podria dir-li que estic empenedit pel comentari que li vaig deixar i dir-li que no es posi trist i fer-li «carantonyes» digitals, de manera que es recuperés el més aviat possible.
Però no, no cauré en el seu vil espectacle, faré com el rei nikochan, i li diré: pastanaga, publiqui d’una vegada i deixi de fer-se la víctima.
Amistosament,
Herr Perelló:
Acabo de sentir-me tètricament identificat amb el que ha escrit. Que putes són els personatges a vegades.
Per altra banda cal que li digui que, al contrari de l’anormal que signa sota el pseudònim de Macías Pajas i escriu «empenedit», un servidor va trobar de gran interès el seu anterior post. De fet vaig començar a parir un llarg comentari sobre el mateix que finalment vaig desestimar, per massa extens.
A mi, personalment me la porta fluixa el post amb fotos de subnormals.
Un ràpid cop d’ull als comentaris arroha resultats contundents:
Un 50% de lectors-actius d’aquest blog vol riure dels subnormals.
Un 25% està en contra dels subnormals.
El 25% restant no sap o no contesta i posa un enllaç a una cançó detestable.
Conclusió: La majoria se sent còmoda entre subnormals i, en canvi, se sent irritada davant mostres de dolor o patiment aliè.
Jo no vull pas riure «dels» subnormals sinó «amb» els subnormals. Penso que els subnormals estan clarament marginats a la Catosfera així com també ho està el dolor i el patiment aliè. Exigeixo un 25% de subnormals en català a la Catosfera. Ja gaudim d’aquest mínim a la ràdio i a la televisió. Per què no a Internet?
Ja que hi som, m’agradaria fer-li saber al senyor «de la 13» que trobo francament trist el fet d’humiliar al proïsme emprant com a excusa una insignificant falta d’ortografia. És el que han fet sempre els repel·lents de la classe.
Sr. Nikochan:
Sense empar-hi gaire esforç pot trobar un gran nombre de subnormals a la internet. Jo diria que representen més del 25% del total. Pot corroborar-ho visitant les pàgines que tenim posades als enllaços d’aquest estimable blog, aquí a mà dreta.
No hi ha res que em faci més por que un pallaso trist. I no m’agrada passar por com tampoc m’agrada aquella sensació de caminar amb les galtes del cul fent-se fregues amb la pròpia femta. Li demano per tant que torni a l’antiga tradició de fer-nos riure.
PD: si el problema és de dones no es preocupi; sé d’un lloc on es lloguen per hora o fracció.
Dirijit al “de la tretce”:
Soc “l’anurmal” d’avans. L’hi escrik aquest simpátik cumentary perque ans puguï impresionar a tots amv les sebes dots de Tirantlu Blanc de l’hurtugrafia catalana.
Esperu haber escrit ve.
Senyor Pereyó, espero ca no sanfadi per utilitsar el seu espai per arreclar diferensies parsunals.
A mi també m’ha commogut, doncs. Sisplau no ens agafi ara una depressió, que ja no quedarà ningú amb gràcia en aquest país, i no voldria veure’m abocat a mirar el Tomate.
Per cert, jo que sóc de ciències, m’ha impressionat el toc culte de l’ària aquesta de I Pagliacci, que si no fos pel Marcel Gorgori en aquella secció d’òpera que feia al difunt Versió Original, en la puta vida hauria reconegut. Molt tràgica, m’ha fet peneta.
I escolti, les fotos que ens ha ensenyat el mostren més aviat primet. La seva suposada panxa serà sens dubte irrisòria comparada amb la d’un servidor, que pertanyia a l’Equip de Birres Avançades de la facultat.
I també sàpiga, per cert, que aquest cap de setmana jo també m’he barallat amb la xicota (notarà que no he tingut un espasme bloguer aquest cap de setmana). Podem anar a fer unes birres per lamentar-ho.
Evarist Vallfogona i Figuereda
Figuereda? A qui vol enganyar, Evarist Vallfogona i REQUETÉ?
Senyor Pajas:
deixi d’humiliar-se en públic.
Senyor Nikochan:
Disculpi, com ha pogut veure, hi havia arguments molt més poderosos per a humiliar al senyor Pajas, però el provincialisme de l'»empenedir» m’ha tocat el cor. Procuraré redimir-me.
Sr. Nikochan I,
Caratsus! M’ha descobert. Tot té una explicació senzilla, falsa i inventada ad-hoc: m’he adonat que Evarist Vallfogona Requeté no casa amb les inicials que tinc a bé deixar (EVF). Com que resulta més complicat canviar-se el cognom que les inicials, i a mi em va la marxa, he decidit fer això primer. Passi a considerar-me Ermessenda Vidal i Ferreria.
Atentament hermafrodita
EVF
Estimat Sr Peelló. Davant d’aquesta crisi moral i artística li recomano que aposti a miapuesta.com o bé que es passi una tarda pel bingo. Pot trobar-se fàcilment el seleccionador nacional Luis Aragonés, un home avessat a aquest entreteniment. Sens dubte el fet de veure com la gent perd els diners i sobretot, la tarda, el farà feliç en veure´s lluny d’aquest món d’infeliços. Però si per un casual guanya, regeneri’s i facin’s arribar aquestes delícies sobre subnormals, que ens ho passarem molt bé comentant-les.
Apa, siau!