Con ánimo de distraerme me he dispuesto a afeitarme con un ingenio que adquirí hace un par de días en una tiendecita de higiene personal y de pequeños electrodomésticos. Se trata de una máquina afeitadora eléctrica de la prestigiosa multinacional europea Braun (excelentes minipímers). Siendo como soy un recién llegado al mundo del afeitado industrial me he leído el manual de cabo a rabo. Reproduzco a continuación algunos extractos de la guía:
-Mantenerse sentado mientras se usa el aparato.
-No usar dormido, o si tiene tendencia a dormirse.
-No usar el aparato con animales domésticos.
Y otras consideraciones similares que no está de más recordar.
Llego a la parte interesante:
Modo de empleo:
-Llenar el depósito de agua caliente.
Acostumbrado al afeitado manual me cuesta imaginar para qué se tiene que llenar el «depósito» de agua «caliente». Es más: no doy con el citado depósito. Opto por sumergir el aparato un buen rato en agua hirviendo. Sigo leyendo:
-Conectar el aparato a la red.
Así lo hago. Noto un chisporroteo in crescendo que culmina con una pequeña llamarada. Deduzco que debe tratarse del mecanismo de ignición pero, aun así, sofoco las llamas con una toalla.
Sigo leyendo.
-Sentarse y poner los pies sobre el aparato.
No acostumbro a rasurarme los pies (no por pereza) ya que no los tengo especialmente peludos, particularmente en las plantas. De todos modos obedezco las instrucciones, me siento en el borde de la bañera y coloco los pies sobre la Braun Flex-XP 5600. Había oído hablar de la depilación por descargas eléctricas, así que no me arrugo cuando noto fuertes calambres en las extremidades. Ahora bien; el pelo de la barba parece no moverse ni desprenderse, por lo cual piso con más fuerza. Cuando no puedo resistir más el achicharramiento en los pies y ya tengo el cabezal metálico adherido con saña a los talones, desenchufo el aparato tal como dicen las instrucciones:
-No masajear más de 15 minutos seguidos. Desenchufar y volver a repetir el proceso.
Vuelvo a sumergir la máquina en agua a 120 grados Celsius y la enchufo nuevamente. Pierdo un buen rato buscando velas, ya que la máquina se ha auto-incinerado y ha hecho saltar los plomos. Por prudencia evito poner los pies sobre el churro de plástico contorsionado y humeante. Quizás es momento de ir a sellar la garantía y hacerle al vendedor un par de preguntas de «tú» a «tú». Miro el manual y creo entender el porqué del problema.
Taurus. Bahia Relax. Bahia Jacuzzi. Hidromasajeador de pies.
¡Ajá! Intuyo que, accidentalmente, al embalaje de la afeitadora ha ido a parar el manual de otro ingenio electrónico (en este caso un hidromasaje para los pies). Meto todo en la caja y me dirijo al establecimiento donde la adquirí. El vendedor se niega rotundamente a sellarme la garantía. Le recalco la importancia del pequeño comerciante en el marco del nuevo modelo de financiación catalán, pero no se da por aludido. El malentendido sube de intensidad y, finalmente, muy disgustado me voy de allí, no sin antes haber adquirido un atractivo aparato a pilas para sacar las bolitas de lana de los jerseys.
Llego a casa, lo abro dispuesto a probarlo y leo las instrucciones:
-Cepillar como con cualquier cepillo manual, describiendo círculos sobre los dientes.
bonisssiiim!
fins i tot hagués pagat un euro per llegir-ho ;)
No caldrà que pagui res, el senyor Perelló ja no sap què fer amb tants diners.
D’altra banda, em sento profundament manipulat. Tots sabem del cert, i en tenim proves, que el senyor Perelló, en Perellonet a seques, tot just ha fet el canvi i és, com dirien els francesos, «barbilampigne». Intuïm que té afecció pels aparells elèctrics, però no precisament per les màquines d’afaitar. En el fons tot ha estat una estratègia vil i deshonesta per publicar un post titulat «Rasurat» i augmentar així les visites. Com titularem el proper post? Massatge vaginal? Friso per veure com s’ho munten per fer-s’ho venir bé, carallots.
Va, contribuiré a augmentar la seva presència al Google, que avui em sento generós: viagra, sex, pepitilla, pavlowsky, prozac, lolitas, kamasutra, terribas, himen. L’ordre dels termes és en principi aleatori.
Els amics que llegeixin aquesta nota s’estranyaran que m’hagi passat al gènere frívol. Si cal, tinc dues excuses per fer-ho: a) de vegades va bé ser una mica frívol; no sé per què ens hem de dedicar sempre a temes seriosos, per què no podem fer de tant en tant una riallada i prendre’ns les coses de broma; b) els temes que tractem no són importants o interessants per si mateixos, sinó sobretot per la manera com els tracten. Per tant, amics, examineu bé les meves (i vostres) possibles frivolitats: tant poden ser el senyal d’una relaxació momentània (segurament ben merescuda), com l’indici de frivolitat en els plantejaments més que no pas en els temes tractats. Això segon em sabria greu, però, és clar, no es pot pas excloure. Aviseu-me si us sembla que em passa. Per la meva banda, també vigilaré i faré autocrítica. No conec remeis millors per evitar la caiguda pel pendent relliscós de l’estupidesa. I ara tornem al tema.)
El felicito, senyor Perelló. Ha fet el cim. En Terricabras comentant un dels seus posts. Qui ho havia de dir. Un filòsof seriós! Només falta que s’hi afegeixin en Chomsky i en García Calvo.
Salutacions dels esponjiformes, senyor Terricabras, alias Terri. És molt oportú el seu comentari. De què tracta?
És curiós que el senyor Terricabras hagi trobat el blog, precisament avui, que les «word key» que ha introduit el senyor Nikochan dos comentaris més amunt constitueixen un camp semàntic d’allò més interessant i filosòfic.
Molt interessant el seu comentari,tot i que no entenc alguns conceptes, però ja els buscaré a la versió on-line del Ferrater Mora:
http://www.webpersonal.net/loavestruch/pilaricomatic.htm
Apreciats comentadors:
sospito que ens trobem davant un farsant. El tal Terri fa tota la pinta de ser un usurpador de l’admirat tinent coronel Terricabras. He accedit a la pàgina personal del senyor Terricabras (excel·lent, d’altra banda, tot i que un pèl massa funky) i aquest suposat «comentari» és un «fragment» d’un dels seus «posts». Ergo: 1) estem davant un impostor o 2) El senyor Terricabras és un mandrós.
A més a més, no sé a què ve tanta alegria davant la visita d’aquest admirat artista plàstic quan el primer comentari (concís i elegant) l’ha deixat un dels jugadors del Barça i ningú no l’ha lloat.
Jo vaig preferir no lloar-lo, no fos cas que es tractés d’en Quintana.
No sé si en Terri és un impostor o no. Jo el que sabia del cert era que aquell text només l’havia pogut escriure el Terricabras.
A veure, senyors. No em vull fer pesat, però exigeixo un mínim de serietat.
He entrat al blog fa cinc minuts. El senyor Perelló havia publicat un nou post en què incloïa un fragment d’una obra de teatre que havia escrit quan el teatre encara existia. M’estava agradant, francament, però de sobte m’ha vingut una pixera irrefrenable. Així que m’he aixecat per anar al lavabo, després de tancar la finestra del navegador sense ni tan sols adonar-me’n.
Quan he tornat, he iniciat de nou l’explorador i m’he dirigit ansiós al post que havia deixat a mitges. I ja no hi era.
Ja sé que no paguem ni un duro per llegir les seves palles mentals, però penso que els lectors ens mereixem un mínim respecte. Em sembla perfecte que el senyor Perelló hagi decidit retirar la seva obra teatral de la llum pública. Però, atès que jo ja havia començat a llegir-la, exigeixo que me l’enviï per correu. Mai ningú m’ha deixat a mitges, i vostè no en serà una excepció.
Sr Perelló,
el felicito pel seu fantàstic post i aprofito tb per saludar el senyor cabres, lector d’aquest tant enriquidor blog
Passin un bon dia de sant Faustí
Senyor Nikochan:
el post al qual vostè fa referència és un experiment avantguardista que anomeno post-and-destroy i consisteix a penjar un article i retirar-lo 35 segons més tard. Gràcies pel seu interès.
Senyor Estefan:
felicitats pel seu blog. Lamento, això sí, que no s’hi solidaritzi amb el Carmel o alguna cosa semblant.
Aplaudeixo els seus experiments d’avantgarde, monsieur Perelleau. Però el post me l’envia per correu, que m’havia quedat amb la roda de reconeixement i no penso conformar-m’hi.
ho has submergit en aigua a 120ºC? que estaves a una pressió diverses vegades superior a la de l’atmosfera, en que l’aigua s’evapora als 100ºC?